Per què un OCW?

Complementen els campus virtuals

  • Els campus virtuals com ara Moodle són eines pensades per interactuar amb l'estudiant durant el dia a dia del curs. La seva missió no és fer de dipòsit de materials docents. Per aquesta raó, cada nova edició d'una mateixa assignatura o, fins i tot, diferents grups d'una mateixa assignatura, tenen cursos virtuals diferents.
  • Els OCW, en canvi, són dipòsits de material docent. Aquest material no és propi d'una edició o d'un grup particular d'una assignatura sinó que ho és de l'assignatura.  Als cursos virtuals que utilitzen aquest material simplement només els cal enllaçar els recursos necessaris de l'OCW.

Faciliten la coordinació entre assignatures

  • El primer pas en la coordinació entre assignatures és el coneixement per part de l'equip docent dels continguts, calendaris, problemes, etc. de les assignatures que formen un pla d'estudis.
  • Un OCW, en ser d'accés públic, simplifica en gran mesura l'accés a aquesta informació i possibiliten una millor coordinació entre assignatures d'una titulació.  Per contra, emmagatzemar aquesta informació en un curs virtual que com no pot ser d'altra manera té una natura privada, dificulta la coordinació entre assignatures.

Donen un millor servei a l'estudiantat

  • Els estudiants tenen un accés molt més simple i directe a la informació essencial d'un curs independentment del seu estatus administratiu (matriculat o no, convalidat, etc.).
  • Els estudiants no perden l'accés a la informació d'un curs una vegada l'han superat. D'aquesta manera, sempre que sigui necessari poden accedir a la informació d'una assignatura anterior (bibliografia, exercicis, etc.)
  • Els estudiants poden accedir de forma prospectiva als continguts de les assignatures que podran cursar més endavant. Això els permet conèixer molt millor els estudis que cursen i la finalitat dels estudis que estan fent en aquests moments.

Fomenten la col·laboració entre titulacions, escoles i universitats

  • L'accés públic a la informació docent de les assignatures permet que altres persones de l'àmbit universitari hi puguin accedir i reaprofitar la feina. Això, quan té natura simètrica, crea sinèrgies i facilita l'evolució de les assignatures. Si nosaltres reaprofitem material i idees d'altres autors, per què altres autors no han de poder reaprofitar el nostre?
  • Aquesta idea de col·laboració és la que empeny institucions com el MIT, la Open University o University of California at Irvine a impulsar aquesta iniciativa liderada pel Consorci OCW.