L'assignatura té dues parts diferenciades. En la primera l'objectiu és introduir l'estudiant al disseny de programes concurrents, que són la solució natural en moltes ocasions, i el descobriment de les principals dificultats que sorgeixen en aquest marc així com les tècniques i estratègies de solució. La segona part està dedicada a la programació d'aplicacions sota restriccions de temps real. S'introdueixen els principals conceptes i les dificultats més habituals. S'aborden algunes de les principals eines i estratègies a seguir.
En aquest curs es presenten les eines necessàries per a treballar amb senyals i sistemes analògics. Aquestes eines permeten saber quin és l'efecte que una determinada manipulació (en endavant processament) té sobre un senyal. Entenem per processament el filtrat d'un senyal, la multiplicació d'un senyal per un altre, la variació de la freqüència d'un senyal sinusoïdal... La interpretació efectiva de l'efecte d'aquest processament no seria possible sense l'ús de la transformada de Fourier, la qual ens permet canviar entre el domini temporal i freqüencial, i comprendre, per exemple, com és possible la transmissió de senyals a distància o la secretització d'un senyal de veu. Per a la realització del curs caldrà introduir els senyals aleatoris i el soroll, i tècniques de modulació, multiplexació, mostreig i interpolació, així com tècniques elementals per al disseny de filtres actius i passius. Si bé el curs està restringit als sistemes lineals i invariants amb el temps, les idees que apareixen en estudiar-los són vàlides per a tots els sistemes en general.
Es presenten en aquesta assignatura els components, dispositius i els circuits d'aplicació utilitzats en electrònica analògica. El contingut no es exhaustiu, però cobrirà les necessitats de coneixement més fonamentals.
En aquesta assignatura es presenten els conceptes que cal tenir en compte per desenvolupar sistemes automatitztats i robotitzats.
"Sistemes Digitals" és la continuació natural de l'assignatura d' "Introducció als sistemes digitals". Des del vessant del maquinari programable (FPGAs, CPLDs) s'aprofundeix en la definició i comprensió del control digital a través del llenguatge de descripció VHDL. El cos central de l’assignatura es planteja com una sèrie de mini projectes, de dispositius reals, que s’hauran de controlar des d’un dispositiu FPGA.
L'assignatura té com a objectius els de conèixer els principis dels sistemes realimentats, des de les dues besants sistemes continus i sistemes mostrejats. En ella s'introduiran els conceptes de models de comportament, diagrames de bloc, estabilitat, error en estat permanent, resposta transitòria, controlabilitat, ..., amb l'objectiu final de dissenyar estratègies de control que permetin al sistema garantir unes determinades especificacions de funcionament.
L'assignatura té com a objectiu presentar els sistemes operatius emfatitzant la visió de capa de serveis de cara a crear aplicacions. Això no obstant, també es presenten els elements essencials de l'estructura d'un sistema operatiu i els conceptes i tècniques més importants que s'utilitzen. L'assignatura està estructurada en tres grans blocs: l'ús de la shell com a interfície del S.O., l'organització d'un S.O. i els principals blocs que el constitueixen i la programació d'aplicacions sobre l'API del S.O.
Aquesta assignatura presenta el paradigma de la orientació a objectes, aprofundeix en les tècniques de «testing» i fa una introducció a la problemàtica i les eines de control de versions. Aborda la recursivitat, el disseny recursiu i alguns esquemes de programació recursius. Finalment, amb el suport d'algunes nocions de complexitat computacional, presenta les estructures de dades més habituals i el seu ús en la solució de problemes.
Aquesta assignatura té per objectiu el d’educar en una visió àmplia i professional de la tecnologia. Per aquest motiu s’han plantejat com una col·lecció d’activitats disjuntes encara que coordinades. Aquestes activitats tenen com objectiu aportar una visió de certs temes puntuals però, el que és més important, han d’ajudar a comprendre l’abast de la tecnologia i establir relacions entre l’ àmbit TIC i altres camps del saber. El format en que s’imparteix l’assignatura no segueix els esquemes habituals, per treballar els diferents temes s’usen recursos com: cursos monogràfics, seminaris, tallers, conferències i visites a empreses.
Seguint la línia de l'assignatura de Tecnologies Complementàries 1, aquesta assignatura té per objectiu el d'educar en una visió àmplia i professional de la tecnologia. Els tallers impartits al llarg d'aquest curs aniran encaminats a aportar coneixements d'enginyeria complementaris a l'eix principal del grau.
En aquest curs es presenten els fonaments de la Teoria de Circuits per tal d'aplicar-los a l'anàlisi de circuits resistius. Des de ben aviat es treballa amb amplificadors operacionals, la qual cosa permet realitzar interessants aplicacions al laboratori. El curs també contempla l'anàlisi, en el domini temporal, de circuits de primer ordre. Progressivament s'introdueixen problemes elementals de disseny. Durant les primeres sessions de laboratori s'afegeix circuiteria analògica als mateixos dispositius digitals utilitzats a Introducció als Sistemes Digitals, per la qual cosa és recomanable haver cursat prèviament aquesta assignatura.
El treball final de grau és la culminació de la formació iTIC. En essència es tracta de dur a terme un projecte d'enginyeria, documentar-lo i exposar públicament la feina feta.
L'objectiu d'aquesta assignatura és es donar a conèixer les funcionalitats necessàries que intervenen en una xarxa d'ordinadors. Aquestes funcionalitats queden estructurades en diferents nivells o capes donant lloc als protocols de comunicacions. El model d'arquitectura de comunicacions de referència és el d'Internet. En primer lloc es mostren els protocols necessaris per establir enllaços punt a punt. En segon lloc es presenten els medis compartits on l'exemple més rellevant és Ethernet. A continuació es presenta al interconnexió de nodes o xarxes per donar lloc a la necessitat de l'encaminament. Per finalitzar es presenten les funcionalitats de nivells superiors.
